Arxiu de l'autor: inspolinya

SER REFUGIAT, AVUI (II)

befunkyphotofinal3

Iniciem les jornades de sensibilització envers els refugiats i els companys comencen a enviar-nos nous materials als que ja havíem llistat en un post anterior. Us els adjuntem en una nova tramesa, perquè no repetiu feina de consulta.

La casualitat ha provocat que comencem la nostra campanya quan els mitjans inicien la setmana de sensibilització  CASA MEVA, CASA VOSTRA. Més de dos-centes entitats s’han afegit a la iniciativa, amb nombroses activitats. Us enllacem programes que us poden ser útils:

 

  • VIDES ATURADES: clips de 3 minuts que reflecteixen molt breument les situacions en què es troben refugiats d’arreu. Hi apareixen nois d’edats semblants als nostres alumnes.
  • INFOK: Especial refugiats.
  • TO KYMA, rescat al mar Egeu, documental que es va veure per televisió el 2014 i que va fer-se ressó dels inicis de l’activitat de PROACTIVA OPEN ARMS  a Lesbos.

Us adjunto el programa de les ponències del dimarts:

10.45 – 12.45  (alumnes de 4tESO, 1r i 2n de BAT). 

    • Amic meu, per MARIA CLAPÉS. OPEN CULTURAL CENTER.
    • La guerra de Síria, per  ERIK RIVERO, alumne de l’institut.
    • Els refugiats de la guerra civil, per ALÍCIA GARCÍA, de l’arxiu municipal.

13.00 – 14:00

  • Conferència a càrrec de voluntaris de PROACTIVA OPEN ARMS.

 

 

 

Anuncis

I TU QUÈ FAS PER ATURAR EL MASCLISME? Recursos

Us enllacem els recursos que poden ser útils per treballar en la sensibilització contra la violència de gènere:

    • Querido papà: Es un vídeo força impactant que ja fa dos cursos que serveix de marc de treball als alumnes de primer ESO.

CANÇONS

ATURA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE!

El proper 25 de novembre, com ja hem fet en cursos anteriors, ens afegirem a la commemoració del Dia Internacional contra la Violència vers les dones amb la campanya ATURA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE.  Aquesta jornada se celebra anualment cada 25 de novembre des del 1999, en record de les germanes Mirabal.

mirabal

Patricia, Minerva i Maria Teresa  Mirabal eren tres opositores al règim del dictador dominicà Trujillo. El 25 de novembre de 1960, quan es traslladaven a veure els seus marits a la presó on els tenien reclosos pel seu activisme polític, agents del dictador van acabar amb les seves vides, simulant un accident de cotxe. Tenien  36, 33 i 25 anys respectivament.  Aquest assassinat va provocar una onada de solidaritat envers les tres germanes i els seus ideals, i va enfortir el rebuig al dictador, que va ser assassinat el maig del 1961, fet que va acabar amb el seu règim.

Des del Grup Impulsor de la Convivència de l’institut us convidem a  afegir-nos a la jornada de commemoració amb les accions següents:violenciagenere2

  • Els alumnes de 3r ja han realitzat un taller de prevenció de la violència masclista aquest mes d’octubre.
  • A partir de dilluns i fins al 30 de novembre a la Sala de Coordinació disposareu d’un segell amb aquest dibuix, perquè pugui il·lustrar tots aquells documents que lliureu als alumnes (exàmens, fotocòpies d’exercicis…).
  • El divendres 25 de novembre, des de les tutories mirarem de respondre a la pregunta:  I TU, QUÈ FAS PER ATURAR EL MASCLISME?  A cada classe es compartiran les reflexions de tots i es triarà el missatge que cada grup decideixi mostrar a tot l’institut.cartell-piula-2016-retallat
  • Es convidarà als alumnes de 2n cicle d’ESO i batxillerar a difondre per twitter la seva piulada contra el masclisme, per afegir-se així a la campanya que des de fa 4 anys promou el Consell Comarcal del Vallès Occidental.
  • Si en llegir aquest post us animeu a fer alguna altra acció a les vostres classes, -o bé potser ja ho heu fet i no ho sabem-, si us plau, comuniqueu-nos-ho, responent a aquest post, per si algun company també està interessat a fer alguna cosa.
  • Igualment, si trobeu enllaços a vídeos o altres recursos que ens puguin ser útils, per què no els compartiu responent a aquest post? Ben segur que algú els aprofitarà en properes ocasions.

Ah! Un suggeriment: per si els alumnes decideixen “pillar-nos” en fals amb la pregunta, -que té el seu què-, potser val la pena que  nosaltres també hi pensem, en el que fem per aturar el masclisme en el nostre entorn.

Bon cap de setmana.

UNA ALTRA ESCOLA

Per si algú no el va poder veure, us deixem l’enllaç del passat 30 minuts, Una altra escola.

UNA ALTRA ESCOLA

Analitzem la profunda revolució educativa que hi ha en marxa en algunes de les nostres escoles i que es vol estendre a tot el país on es qüestiona els mètodes d’ensenyament , d’aprenentatge, i fins i tot de distribució d’espais.

Captura de pantalla 2016-09-23 a les 7.59.19

UNA ALTRA ESCOLA

Origen: Una altra escola

Carta d’agraïment als bons mestres artesans, per Carles Capdevila i vídeo “One Day More” (Les Miserables) – Welcome Back

thumbnail_320_-1_349555_web11ESTIMADES i estimats mestres:

Gràcies per la vostra vocació artesana, la de fer les coses ben fetes pel gust de fer-les ben fetes.

Per entendre que la vostra feina no acaba quan ho heu explicat, sinó quan ho han entès.

Per la il·lusió amb què enceteu el curs, dient com diem tots que fa mandra, però sentint íntimament les ganes de començar.

Per l’esforç que feu per treure el màxim de cada alumne, confiar-hi i reforçar-los l’autoestima.

Pels extres que heu de fer pendents dels que tenen dificultats a casa, sabent que en una societat meritocràtica això no ha de perjudicar la igualtat d’oportunitats a l’escola. Pel sentit de l’humor, que us permet combinar el repte més transcendent de la humanitat -educar les criatures- amb els somriures que ho fan tot més fàcil.

Per entendre que el món connectat no és res que ens hagi de fer por, si ho fem servir com a palanca per augmentar la motivació.

Per tenir clar que en el món connectat també s’ha de saber desconnectar.

Per la paciència que teniu amb els pares. Per l’estima que teniu pels nostres fills.

Per no desanimar-vos per més motius que tingueu, sabent que la vostra missió és massa important per permetre-us el luxe d’abaixar la guàrdia.

Per tot el que heu preparat i pensat perquè aquest any us surti encara millor que l’anterior.

Per no tenir por d’innovar. Per compartir experiències amb altres mestres, per formar-vos i assumir que heu de formar aprenents permanents, que avui a les aules s’hi va a aprendre a aprendre.

CARLES CAPDEVILA. Columna publicada al diari ARA el 13 de setembre de 2015.

Vídeo “One Day More” (Les Miserables) – West Des Moines Schools – Welcome Back

 

DOL

fotoVam tancar el curs amb una notícia terrible: la mort de la Valentina ens enxampava amb els inspectors posant la casa potes enlaire, i només una part dels companys va poder acompanyar el dolor dels alumnes i les seves famílies. Els professors, impactats per la notícia, tancàvem el curs amb un minut de silenci al darrer claustre i un breu post al bloc de l’institut ens permetia compartir el nostre dolor amb la resta de la comunitat educativa.

Un cop retrobats després de les vacances volem recordar que aquest curs comencem sense la Valentina i que ser-ne conscients ens fa mal. Per això farem un petit acte a la primera hora de classe, els detalls del qual coneixereu al darrer claustre.

Hi ha tantes cerimònies de dol com civilitzacions ha tingut la història, i cada grup social també es fa la seva cerimònia a mida. El que es manté a totes elles  és la necessitat d’expressar el dolor que ens provoca la pèrdua d’un ésser estimat, però també el malestar que ens genera constatar la incertesa del destí final de la nostra existència.

El juliol del 2015 1700 alumnes de l’institut de Palmerston, a Nova Zelanda, rebien les despulles del seu professor, Dawson Tamatea, amb una sentida cerimònia maorí, que esdevé de gran impacte, en ser oficiada per alumnes vestits amb un uniforme propi d’occident, i seguida d’un silenci respectuós i alliberat.

Bignònies

FullSizeRender (1)Sóc al jardinet de l’institut. Busco còdols per col·locar en tres pots de vidre: donaran estabilitat a unes tiges de potus que teníem, mentre s’esforcen a fer les  seves primeres arrels.

Mirant a terra ensopego amb unes precioses flors vermelles que jeuen entre la santolina i el romaní. Àngels, la botànica de capçalera de la casa, me’n posa al corrent: són flors de bignònia, una enfiladissa que, arribada d’orient,  decora moltes tanques i parets a casa nostra. Només cal que la redrecem  al nostre jardí, perquè ens pugui oferir les seves vistoses flors.

Com pot ser que no les hagi vist abans? Ens han acompanyat mentre sèiem al jardinet decidint com organitzàvem les sales del centre, quins punts de les NOFC calia revisar aquest setembre o com farem la gestió de l’absentisme.

La visió m’ha recordat la carta de benvinguda i el DAFO  que aquests dies hem compartit: potser de fora estant, no es veuen les flors que tenim. Però les flors hi són, n’estic convençuda. La feina nostra és fer-les visibles.